Durant el Festival IMPACTE!, i en col·laboració amb Catalunya Film Festivals i Acció>Cinema, es va presentar a Catalunya la International Coalition for Filmmakers at Risk (ICFR), un acte on vam poder conèixer la seva tasca de defensa dels cineastes de la mà del seu coordinador, Jordi Wijnalda.

per Àlex Gil

L’última setmana de març, el cineasta palestí Hamdan Ballal, codirector de No other land,  guardonada amb l’Oscar a la Millor Pel·lícula Documental, va ser agredit i detingut a Cisjordània. La notícia va commocionar el sector audiovisual mundial, que va reaccionar ràpidament. Just aquells dies el Festival IMPACTE! acollia una presentació de la  International Coalition for Filmmakers at Risk (ICFR), organització que treballa per protegir cineastes en contextos d’amenaça, i l’Acadèmia del Cinema Català va sumar-se amb una acció conjunta durant el D’A Film Festival juntament amb d’altres associacions de l’audiovisual català per denunciar, mitjançant la lectura d’un manifest, aquesta vulneració de drets humans i defensar la llibertat d’expressió. Aquestes mostres de suport visibilitzen la feina imprescindible d’una organització com la ICFR.

Des d’Iran fins a Myanmar, passant per Palestina, Afganistan o la Xina, la llibertat de creació cinematogràfica continua sent una activitat de risc. Davant d’aquest panorama, la International Coalition for Filmmakers at Risk (ICFR) s’ha consolidat com una veu clau per a la defensa dels cineastes perseguits arreu del món. Fundada el 2020, l’organització actua com un paraigua protector i una xarxa d’emergència per a creadors que, simplement per explicar històries, acaben empresonats, exiliats o silenciats. Però no tots els cineastes tenen la sort d’haver guanyat un Oscar. Com ens explicava Jordi Wijnalda, coordinador de la coalició al seu pas pel Festival IMPACTE!, “no tots els cineastes són tan sexys, ni s’aconsegueixen altaveus tan fàcilment”. I és que tenir la sort d’haver estat guardonat amb el més important dels premis cinematogràfics recentment va aconseguir una mobilització internacional ràpida i molt mediàtica, però no sempre és així.  

UN ORIGEN MARCAT PER LA URGÈNCIA

L’ICFR va néixer d’una experiència personal i col·lectiva de resistència. Com explica Jordi Wijnalda, un dels seus portaveus, la seva missió s’inspira en el cas d’Orwa Nyrabia, cineasta sirià i cofundador de l’ICFR que va ser empresonat el 2014. Va ser alliberat gràcies a la mobilització internacional impulsada per la seva dona, la cineasta Diana El-Djaroudi. La pressió mediàtica va obligar el govern sirià a deixar-lo lliure. Aquest esperit d’actuació ràpida i coordinada va donar lloc a la creació d’una entitat amb una missió clara: identificar, donar suport i visibilitzar cineastes en situació de risc greu.

Amb seu als Països Baixos, l’associació va ser impulsada per l’Acadèmia del Cinema Europeu i els festivals de Rotterdam i IDFA. Durant els últims cinc anys, l’ICFR ha actuat tant a través de campanyes públiques com de gestions confidencials. Han intervingut en situacions com l’evacuació de Kabul o la creació d’un fons d’emergència per a cineastes ucraïnesos afectats per la guerra. Una actuació de vegades visible i d’altres invisible amb suport legal, cartes de suport… El criteri principal per intervenir és clar: el vincle amb el món del cinema, ja siguin creadors guardonats internacionalment com d’altres amb una filmografia molt local. Cada cas és validat amb advocats o familiars i es decideix si l’acció pública pot ajudar o empitjorar la situació.

CASOS RECENTS I IMPACTE REAL

L’activitat de l’ICFR no fa més que créixer. Un dels casos més rellevants actualment és el dels cineastes iranians Maryam Moghadam i Behtash Sanaeeha, condemnats a deu anys de presó per la seva pel·lícula My Favourite Cake. La seva campanya de suport ha aconseguit adhesions de noms com Juliette Binoche, Pedro Almodóvar o Mohammad Rasoulof, i ha estat recollida pel New York Times. “La pressió internacional incomoda als jutges. Pot ser clau per afavorir un millor resultat judicial”, afirma Wijnalda. 

Altres casos que segueixen de prop inclouen la documentalista de Myanmar Shin Daewe (condemnada a 15 anys de presó), el cineasta afganès Sayed Rahim Saidi, la productora turca Çiğdem Mater, o els creadors xinesos Chen Pinlin i Ikram Nurmehmet.

Tots aquests casos es van presentar a Barcelona durant la sessió professional Riscos de la defensa de la llibertat d’expressió al cinema, organitzada pel Festival IMPACTE! en col·laboració amb l’Acadèmia del Cinema Català, Catalunya Film Festivals i Acció>Cinema.

ALIANCES ESTRATÈGIQUES I SUPORT DES DELS FESTIVALS

L’ICFR no treballa sola. Col·labora amb festivals de cinema i entitats culturals d’arreu del món. El Festival IMPACTE! n’és un exemple clar. Recentment, s’ha adherit a la coalició, convertint-se en una de les primeres entitats espanyoles a fer-ho, amb el compromís de difondre la tasca de la ICFR pel país, i recolzar les seves campanyes a favor de la justícia envers els cineastes represaliats, i la defensa de la llibertat d’expressió. L’acord inclou el compromís d’utilitzar a partir d’ara el festival com a plataforma per a les reivindicacions i campanyes: “IMPACTE! ens ha convidat a presentar el nostre treball, a connectar amb l’Acadèmia del Cinema Català i a donar visibilitat a les obres d’aquests creadors en risc”, va explicar Wijnalda durant la presentació.

La col·laboració es va iniciar posant el focus en Iran i, en concret, en el cas de Navid Mihandoust, director empresonat, després d’haver realitzat la seva darrera pel·lícula al marge del control del govern iranià. Aquesta pel·lícula, Cafeteria, una ficció autorreferencial, va participar al festival, amb presentació de la ICFR i connexió online amb la germana del director des de Canadà, que va llegir un missatge enviat des de la presó pel director. Dies després, encara amb el festival en marxa, es va rebre la grata notícia de l’alliberament del cineasta després d’un any de presó. 

“El pitjor dels cineastes en risc és que ho estan; el millor, és que fan pel·lícules. I aquestes cal veure-les, comentar-les i compartir-les. És la millor manera de donar-los suport. I aquí és on han de fer la seva feina els festivals”, defensa el coordinador de la ICFR que també fa una crida a la ciutadania a seguir-los en xarxes, compartir les campanyes, signar peticions o fer donacions si est pot. “És en la foscor que els governs cometen les pitjors injustícies i la nostra acció pot marcar la diferència”, diu Wijnalda que va tancar la seva intervenció a la presentació del Festival IMPACTE! amb unes paraules que encara ressonen: “Només serem lliures quan tothom sigui lliure”. 

Més informació:  https://www.icfr.international/