És una de les pel·lícules de l’any. Dahomey, de la cineasta franco senegalesa Mati Diop, ha estat programada a tres festivals socis de Catalunya Film Festivals (el Clam, l’Alternativa i el Dart). Guardonat amb l’Os d’Or a l’última edició de la Berlinale, i després de la seva estrena al Festival de San Sebastián, aquest documental híbrid que ens torna a posar sobre la taula el tema del colonialisme, ha protagonitzat aquesta particular gira pels nostres festivals. 

Mati Diop (París, 1982) va començar la seva carrera com a actriu abans de passar-se a la direcció. Amb el seu debut en el llargmetratge, Atlantics, va ser guardonada amb el Gran Premi del Jurat a Canes. Amb Dahomey, el seu segon llarg, ha estat guardonada amb l’Os d’Or a la Berlinale. Una carrera meteòrica.

Quan Diop va sentir per primera vegada parlar del tema de la restitució d’aquestes obres d’art era 2017, el president francès Emmanuel Macron va anunciar la devolució de 26 de les peces del tresor de Dahomey a Benín. Ella encara estava escrivint el seu primer llargmetratge, Atlantics. Com a cineasta afrodescencent amb perfil marcadament polític el terme restitució és un dels que travessa el seu treball.

Aleshores Diop va imaginar un llargmetratge de ficció que narrés l’èpica aventura d’un dels tresors, des del seu saqueig a finals del segle XIX fins al seu retorn a casa l’any 2075. Li donaria veu a una màscara, que amb veu en off explicaria la seva experiència. Va concebre aquesta història anticipant el futur, ja que li semblava molt improbable que es produís alguna restitució imminent o que ella mateixa fos testimoni d’un capítol històric d’aquesta magnitud. 

Malgrat això, va avisar les seves productores que si es produïa algun retorn de tresors des de França, volia filmar-ho immediatament. El viatge va tenir lloc finalment al 2021 i Diop va haver de còrrer per poder posar en marxa la seva producció en molt poc temps.  Així va néixer Dahomey, una pel·lícula sobre la descolonització patrimonial als museus francesos i l’impacte en la societat de Benín, a l’Àfrica occidental. I que barreja realitat i fantasia per explorar el viatge dels tresors restituïts i el significat que tenen per a les noves generacions africanes.

UN DOCUMENTAL QUE DONA VEU ALS TRESORS I ALS JOVES D’ÀFRICA

El rodatge es va desenvolupar en quatre fases. La primera va documentar la sortida dels tresors del Museu Quai Branly de París i el seu trasllat fins a Cotonou. Aquest material va ser la base dels primers quinze minuts de la pel·lícula. La segona fase es va centrar en la instal·lació dels tresors al Palau Presidencial de Cotonou i en un debat amb estudiants a la Universitat d’Abomey-Calavi sobre el significat de la restitució. La tercera fase va capturar l’exhibició oficial dels tresors i les seqüències pels carrers de la ciutat. Finalment, la quarta fase va completar seqüències pendents del debat.

Aquesta pel·lícula no només documenta, sinó que dona veu als tresors mateixos, utilitzant un text que va ser traduït a l’antic idioma Fon, i interpretat per veus masculines i femenines amb una textura vocal sense gènere, creant una estètica futurista.  Cada enquadrament i moviment de càmera es concep com una forma d’honrar els artefactes i les seves històries, mantenint sempre el punt de vista dels tresors. “Havíem d’explicar la història des del punt de vista de les obres. Mai perdre de vista que la pel·lícula estava sent contada per elles“, explica la directora a les notes de producció de la seva pel·lícula que defineix com a documental de fantasia. 

El projecte reflecteix la preocupació central de la directora: el futur del cinema africà i la necessitat de retornar el protagonisme als joves africans, perquè expliquin les seves pròpies històries. No només a través del debat obert que veiem a la pel·lícula on els joves s’enfronten amb el seu passat, un intens debat sobre aquesta restitució i la cultura colonialista imposada, sinó també ajudant-los com a productora (a través de Fanta Sy) per donar facilitats per posar en marxa els seus projectes. Amb el cinema com a generador de memòria i debat, Dahomey posa sobre la taula qüestions essencials com la història, els vestigis i la identitat, convidant les noves generacions a reflexionar sobre què significa la pèrdua d’un patrimoni i com es pot recuperar. “Que els joves puguin fer-se seva la situació és restituir. Per a mi, la pel·lícula és una restitució en si mateixa“, va defensar la cineasta a la presentació a San Sebastián. “Com mesures la pèrdua d’alguna cosa si mai vas ser conscient que l’havies perdut?“, es pregunta Diop. La resposta és la seva pel·lícula.

Dahomey es va estrenar a cinemes el 13 de desembre.