Anem fins a Vic on parlem amb en Quim Crusellas, el director del Festival Nits de Cinema Oriental. Fem balanç de la història del festival, de les claus per aconseguir fer del seu festival tot un esdeveniment pop i també ens explica com aconsegueixen seduir al públic més jove a les sessions FesNits joves o Les Nits més petites que aquesta edició s’han presentat dins les activitats d’Acció>Cinema.  

Txt: Àlex Gil

Quines són les claus de l’èxit del Fes Nits de Cinema Oriental? Porteu dinou anys, descentralitzats i amb un públic molt fidel. 

El fet de la bona acceptació del festival són aquests dinou anys de feina amb un creixement totalment natural. Vam començar amb una primera sessió, amb una sola pel·lícula i un sopar. Era gairebé com una sessió de prova i va funcionar molt bé. vam passar Shaolin Soccer (Stephen Chow), una pel·lícula que combina molt bé fútbol, kungfu i humor. La vam projectar amb subtítols en català, i en 35 mm., i la vam acompanyar amb sopar cantonès. Ens va sorprendre que més de 300 persones van venir a veure la sessió i sense fer promoció, ni cartell, va funcionar molt boca orella. I aquest exemple es va anar multiplicant els anys següents. La comunitat india de Vic va demanar de participar al festival, les altres comunitats també. Al final fem un festival amb les comunitats asiàtiques, no per les comunitats asiàtiques. Això vol dir que aquesta gent meravellosa quan diuen vull participar al festival porten la seva gent, fa pel·lícula pel seu públic, del seu país d’origen i això multiplica. I aquest esperit associatiu jo crec que és una de les marques o petjades que ha deixat el festival i que per sort continúa funcionant. Sempre ho diem, el dia que perdem l’esperit Nits que diem, aquest esperit empàtic, divertit, molt col·laboratiu entre entitats i associacions, gent de diferents procedències que el que vol és veure el cine que els agrada. Potser és un cine molt concret. Ens pregunten si hi ha gent que li agrada aquest tipus de cine tant explosiu, de vegades tant extravagant, però jo crec que també és molt atractiu i la gent quan ho descobreix ja s’enganxa i això és molt positiu.

La vostra programació és tota una trobada de cultures, de gèneres i procedències, una festa continua. 

Sempre has de ser molt respectuós amb totes les cultures, les ideologies, amb les creences, sempre que siguin positives e integradores. I en el nostre cas s’han trobat que no volem occidentalitzar si no que ens passem una pel·lícula que poden veure als cinemes allà i per tant és com fer una pel·lícula en un cinema de la India, de Corea del Sud, del Japó, de la Xina, és aquesta sensació. Els subtítols passen sempre per algú de la comunitat del país, fan una revisió, perquè els guions de diàlegs que t’envien en anglés internacionalment solen estar una mica adaptats per ser menys localistes, i nosaltres intentem que siguin el màxim de literals, el màxim de propers a la llengua original i al sentit de la frase original i tot això crec que ho aprecien molt aquestes comunitats.  A més saben que t’estimes les pel·lícules de kungfu de finals dels anys 70, els animes, Bola de Drac… tota aquesta gent té clar que és una passió a banda d’una afició i això fa que les comunitats asiàtiques responguin perquè volen formar part. I això és meravellòs. Bàsicament nosaltres fem el festival que ens agradaria veure com espectadors. 

El FesNits és un festival POP en tots els sentits. 

Pots fer una peli d’autor que sigui super accessible. La paraula pop m’agrada molt. Pop asiàtic. Cada nit la dediquem a una cultura, depenent de la pel·lícula protagonista. Si fem un homenatge a un actor coreà com en Casanova Wong, una estrella del cinema de kunfgu dels setanta que encara continua fent cinema, li fem el premi d’honor del festival i tota la nit estarà dedicada a Corea. Amb una exhibició de k-pop i una exhibició de taewkondo. A més del sopar, un sopar casolà que fa una família vigatana d’origen coreà. Hi ha la nit de la India, hi ha la nit de Hong Kong, de Taiwan, de Nepal… sempre intentem que a la Bassa, el parc a l’aire lliure on va nèixer el festival, es projecti una pel·lícula que pugui agradar molt a tothom. És una programació pop, la sensació de venir a passar t’ho bé. Potser veuràs una conferència sobre les arrels milenaries del cine xinès de avantguarda, pero intentem que sigui lùdic i accesible, perquè si ho fas atractiu sempre és més fàcil aprendre. 

Quins són els criteris per programar les pel·lícules que programeu per el FesNits jove? 

Sembla que una pel·lícula comercial no pugui tenir contingut social, i a vegades hi caben igual. Aquest any hem fet aquestes sessions del Fes Nits jove a través d’Acció Cinema i de Catalunya Film Festivals, i per nosaltres és una delícia fer-les. A banda, ve un públic d’instituts, de tercer, quart d’ESO la majoria han estat. Venen noies i nois que coneixen el festival, d’altres no, que coneixen o no el cinema asiàtic, com et deia Vic té una comunitat immigrant i això és molt positiu perquè fa una societat més divers. I acaben veient pel·lícules com Shaolin Pirates, que barreja monjos shaolin i pirates, que té això de social? doncs ho té tot, perquè el pirata protagonista és molt dolent i quan va a parar a un monestir budista, descobreix la filosofia d’ajudar, no ser dolent, no robar, ni fer mal. I es fa a través de una pel·li d’arts marcials, si el vehicle és tant còmode és normal que hi pugin perquè s’ho passen bé. També hem passat aquest any India superstar, un bollywood que barreja cançons i una història dramàtica amb tocs de comèdia i amb un final que pot ser feliç o no. És la història d’una nena que té un pare que és integrista religiòs i la fa anar amb burka i ella en canvi vol cantar i ser una estrella del pop. La pel·lícula és la seva lluita per defensar els drets de la dona, de la noia i de poder aconseguir que els seus somnis es facin realitat. Quan veus que funciona i alhora s’ho passen bé. Si tots ho passéssim bé amb temes de conciencia tot aniria millor. A vegades volem ser massa cervelluts i hem de fer les coses més fàcils. 

Creus que l’audiovisual pot ser una eina transformadora?  

Totalment transformadora, integradora, inmersiva, perquè evidentment a través del cinema coneixes la cultura, coneixes el territori, per tant en aquest cas és important quan veus una pel·lícula de l’Orient llunyà doncs conèixer la seva gent, les seves maneres de veure el món, d’altres narratives. I a més aquí et trobes que venen públics d’aquests llocs d’origen, i això fa que hi hagi una combinació meravellosa entre públic occidental, públic oriental, i que es coneixin i enriqueixin les seves mirades, per tant és importantissim. De fet també a les sessions infantils, avui hem fet una projecció d’una pel·lícula amb molta motivació i contingut social. Això fa que també els nens escoltin un altra llengua, vegin una altra manera d’explicar històries, de filmar-les i que ho acabin integrant al seu ideari audiovisual. És una eina integradora i una de les millors, perquè hores d’ara l’accés a l’audiovisual és tan gran, no només a través del cinema si no també de diferents dispositius. Ben utilitzat i ben acompanyat és una eina essencial.