PRONOMS – Elora Bertrand (França, 2017, 16’′)

 

«Pronoms» és un curtmetratge sobre la descoberta del gènere de l’Alice. Quan va néixer, se li va assignar el gènere femení, però tot fa un gir quan coneix en Sora, una persona de gènere fluid que és la primera a parlar-li de totes les opcions de gènere que existeixen. A partir d’aquí, l’Alice es replanteja el seu gènere i veu com tot el seu passat cobra sentit. Al llarg del film veiem les situacions a les quals ha de fer front i les persones que ha de deixar pel camí si vol ser fidel a la seva persona. Una projecció ideal per introduir i acompanyar els joves en la descoberta del gènere i la sexualitat. Nina Busquet Aquest curt es va projectar al Programa Educatiu del FIRE!!

 

 

MAIXABEL – Icíar Bollaín (Espanya, 2021, 115’)

Guanyadora de tres premis Goya, «Maixabel» (2021) és una història basada en fets reals que pot ajudar a tancar ferides profundes. El marit de Maixabel Lasa, el polític socialista Juan María Jaúregui, va ser assassinat per ETA l’any 2000. El film d’Icíar Bollaín explica els dubtes i la superació del dolor de Maixabel, interpretada per una brillant Blanca Portillo, quan un dels assassins del seu marit sol·licita entrevistar-se amb ella. Una història que va impactar l’Espanya de principis del 2000 i que ara planteja moltes qüestions internes sobre la gestió del dol, el perdó i el penediment.

Aquesta pel·lícula va formar part de l’activitat «Cinema amb valors» del «Terra Gollut» Film Fest, dedicada a tota la ciutadania.

 

OUT OF PLASTIC – Line Hadsbjerg (Espanya, 2018, 19’37’’)

Aquest documental de Line Hadsbjerg explora la quantitat de plàstic que hi ha al mar Mediterrani, i reflexiona sobre
l’impacte de la seva presència tant en la nostra vida com en l’entorn natural que ens envolta. El curt problematitza la poca visibilitat de les deixalles que acaben al mar, ja que això dificulta la recerca de solucions, però manifesta la necessitat de canvi, fent una crida a l’acció. Els experts denuncien l’ús del mar com a grans escombraries, i ens alerten del perill que el Mediterrani esdevingui un desert d’aigua, un mar ple de plàstic i buit de vida marina. Malgrat la imatge tan negativa que ens presenta, la pel·lícula desprèn un fil d’esperança: posa l’accent en la col·laboració com a clau de la societat actual, i en la importància d’educar la població, especialment els joves, sobre la magnitud del problema.

Laia Pongiluppi Aquest curt va formar part de l’activitat «Suma valors amb els curts» del Festival CurtÀneu, dedicada a l’alumnat i professorat.

 

VIRTUAL REALITY/360 VIDEO: MEET YOUR CARBON FOOTPRINT – Janet Salem i Martin Nebelong (UN Evironment Programme)

Amb aquest vídeo interactiu, els alumnes poden reflexionar sobre com les seves decisions individuals diàries tenen un impacte en el canvi climàtic. La proposta té un format innovador: l’espectador pot moure’s amb el cursor per les diferents situacions plantejades amb una rotació de 360 graus. Primerament, el curtmetratge presenta els actes perjudicials per al planeta i, a continuació, les alternatives en hàbits com el transport, el menjar o les compres que podrien reduir la nostra petjada de carboni. Nina Busquet.

Aquesta projecció va formar part del programa Sensibilització Social a través de Realitat Virtual al Mecal, Festival Internacional de Curtmetratges i Animació de Barcelona, destinada a alumnat i professorat.

 

REFUGIO – J. A. Moreno Amador (Espanya, 2020, 15’)

Una de les maneres que l’ésser humà ha tingut de sentir-se agermanat amb persones llunyanes és la Lluna. A «Refugio», J. A. Moreno ens mostra que una altra és la por. Els dos nens protagonistes, el Destiny i la Paulina, provenen de llocs diferents però tenen en comú que s’han vist forçats a abandonar els seus països a causa de la guerra. Conviuen en un centre temporal, però s’hauran de separar aviat perquè la família d’en Destiny ha trobat una nova llar. Aixoplugats per a la nit, s’expliquen les seves històries i, de la mà d’una dona que conviu amb ells, s’adonen que molts infants de diferents èpoques i països han sentit la mateixa por que ells quan els ha faltat un refugi. Carlota Rubio

Aquest curt ha format part de l’activitat «La mirada crítica» de FILMETS Badalona Film Festival, dedicada a tota la ciutadania.

 

MUSTANG – Deniz Gamze Ergüven (França, 2015, 97’’)

El que en un principi és un joc innocent, acabarà amb el canvi radical de la vida de cinc germanes òrfenes que viuen a Turquia. L’àvia i el tiet, decebuts per la immoralitat del comportament de les noies, prendran mesures per garantir la seva virginitat i puresa precipitant-les a un destí gairebé indefugible: casar-se. «Mustang», nominada als Oscar a Millor Pel·lícula de Parla No Anglesa l’any 2015 i guanyadora del premi Goya a Millor Pel·lícula Europea, és la història de cinc germanes valentes que es rebel·len contra un estricte sistema conservador i patriarcal que les oprimeix. Gemma Masó

Aquesta pel·lícula forma part de l’Espai Educatiu de la Mostra de Cinema Espiritual de Catalunya i compta amb material per treballar a l’aula.

 

 

ARCHIVO DE LA MEMORIA TRANS – Agustina Comedi y Mariana Bomba (Argentina, 2021)

La visibilització de les persones transsexuals s’està normalitzant en molts àmbits, sobretot gràcies a la interseccionalitat impulsada en les xarxes socials i l’obertura d’unes generacions més joves, que integren cada vegada més la pluralitat d’identitats. Potser aquest és un procés que no s’està duent a terme al ritme idoni, però en aquest sentit s’ha avançat molt més en comparació amb l’hostilitat mostrada tan sols fa uns pocs anys. Per aquest motiu, en ser un fenomen considerat més aviat juvenil, sovint associem erròniament les persones transsexuals amb gent relativament jove. Trencant amb aquesta concepció, la docusèrie «Archivo de la Memoria Trans» recull, a través d’imatges i arxius, els testimonis de dones trans de més de cinquanta anys a l’Argentina, un país amb una història desestructurada i turbulenta.

S’hi narra la crua lluita per la llibertat que van haver d’entomar les protagonistes (des dels anys setanta fins als noranta) i serveix com a denúncia, a través de la sensibilitat i el respecte (i alhora fugint del sensacionalisme i lamorbositat), de la persecució i la repressió de tot un estat, així com els cruels esforços d’una societat covarda i còmplice que va participar en fer desaparèixer i silenciar el col·lectiu.

Un títol que neix amb la voluntat de fer justícia i, sobretot, de recordar les màrtirs per no oblidar que venim precisament d’aquí: d’un passat intransigent, dèspota i intolerant. Agus Izquierdo Aquesta sèrie ha format part del programa Serializados NEXT, que projecta sèries amb vocació feminista, reivindicativa i diversa.