El 21 d’octubre de 2025, es va celebrar la sessió Narratives del Sud Global: noves representacions i mirades a La Bonne. La jornada professional va reunir gairebé una cinquantena de participants en un espai de reflexió i formació per repensar el sector audiovisual des de la justícia global, la diversitat i la perspectiva feminista: valors i línies de treball transversals a Catalunya Film Festivals i Acció>Cinema.

La proposta s’ha endinsat en com es construeixen les narratives, qui les explica i quines estructures perpetuen estereotips visuals i culturals. Un dels objectius de la trobada va ser reflexionar col·lectivament sobre la necessitat de generar noves representacions i imaginaris que parteixin de mirades descolonitzadores, feministes i diverses.

L’obertura de la sessió va anar a càrrec de Gerard Graells, director de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, que va destacar la importància d’aquests espais de reflexió i l’aposta de l’ACCD per incorporar una perspectiva feminista a les polítiques públiques. A continuació, Joaquim Roqué, president de Catalunya Film Festivals, va assenyalar que aquestes jornades serveixen als festivals i mostres de cinema per aprendre i millorar la seva pràctica en la programació dels films i, per acabar, Montse Santolino, responsable de comunicació transformadora de LaFede, va explicar el vincle de la federació amb la perspectiva feminista i va reconèixer l’autocrítica necessària dins la cooperació per haver contribuït a transmetre, en el passat, imatges simplificades o paternalistes de les dones del Sud Global.

La programadora de la sessió, Maria Castellví Lloveras, investigadora en comunicació i gènere, directora del Festival Reteena; va introduir la taula rodona fent valdre la necessitat d’analitzar no només els relats i personatges, sinó també els factors estructurals que sostenen determinats imaginaris.

La part central de la jornada va ser la taula rodona Narratives del Sud Global: noves representacions i mirades, moderada per Salima Jirari, consultora especialitzada en diversitat, inclusió i igualtat; amb la participació de Beatriz Mbula, Adriana Fuertes, actrius i cineastes; i Joana Bregolat, tècnica de l’àrea d’Educació per a la Transformació de CooperAcció. Tres veus procedents de l’audiovisual, el feminisme i la cooperació que van reflexionar sobre com es representa —i qui representa— el Sud Global al cinema i a la cultura visual contemporània.

Les ponents van coincidir a assenyalar que el Sud Global no és només una categoria geogràfica, sinó també una realitat política i simbòlica que sovint es veu travessada per mirades colonials, patriarcals i econòmiques. “Cal descolonitzar les narratives i preguntar-nos qui explica les històries i des d’on les explica”, apuntava Jirari en la introducció.

Adriana Fuertes va compartir la seva experiència com a actriu i creadora afrodescendent, parlant del buit de representació i de la necessitat de construir relats propis: “Encara hi ha segregació i una mirada que ens llegeix des de la diferència. Hem de poder arribar a les programacions dels festivals amb formació, recursos i veu pròpia”. 

Per la seva banda, Beatriz Mbula va destacar com les productores i la indústria continuen llegint les propostes creatives des d’una òptica colonial. “El Sud Global també és futur, és mestissatge i creativitat. Cal revisar els pressupostos i apostar per un cinema menys dependent de la comercialitat”.

Joana Bregolat va reivindicar la importància de generar espais de diàleg dins l’audiovisual: “Potser no són noves narratives, sinó narratives que no ens havien deixat escoltar. L’audiovisual ha de ser capaç d’obrir oïdes i mirades”. Afegeix, “és important que quan parlem de perifèries, no hem de parlar nosaltres”.

Les tres ponents coincideixen en assegurar que cal passar de la denúncia a la proposta, reconeixent les narratives ja existents, arriscant-se a programar diferent i reforçant les aliances entre els mons del cinema, l’educació i la cooperació.

Després d’una pausa-cafè, Joana Bregolat va proposar un espai participatiu, per treballar de manera col·lectiva sobre algunes de les conclusions i temes sorgits a la taula rodona inicial i posar-ho en pràctica en relació amb els projectes de les participants.

La jornada va concloure amb una idea compartida: no es tracta només de canviar les imatges, sinó també les estructures que les fan possibles. Repensar les narratives del Sud Global implica revisar les mirades, redistribuir els recursos i apostar per una cultura audiovisual que representi la pluralitat de veus i territoris que conformen el nostre món.

Fotografies de Cesc Maymó