Després de l’exitosa 47a edició del FILMETS Badalona Film Festival, hem volgut parlar amb els principals membres de l’organització i la direcció del festival per a que ens expliquin quina ha estat la seva experiència al transportar el seu cinema a les pantalles de l’Hospital Germans Trias i Pujol, una nova iniciativa que ha generat un valuós impacte, molt més enllà de la comunitat hospitalaria. A més a més, també els hi hem volgut preguntar sobre la seva activitat a Acció>Cinema, la sessió del passat 28 d’octubre al Teatre Zorrilla, que es va titular La mirada crítica. L’entrevista la signen Josep Viñeta Balsells, conseller delegat del FILMETS Badalona Film Festivals, Agustí Argelich, director artístic i Esther Marquès, directora de produccions. 

Text: Mireia Girbau Fotografies: FILMETS Badalona Film Festival

El cinema cura? 

Segur que és una cura natural molt efectiva i profitosa! Ara, sí, sense bromes,no sé si cura o no. En tot cas, des de FILMETS hem posat a l’abast dels pacients dels dos centres hospitalaris un entreteniment de qualitat que possiblement els ha fet més amable i agradable la seva estada allà. 

Quina ha estat l’experiència d’apostar per apropar el festival als hospitals?

Absolutament positiva. Amb l’Hospital Germans Trias i Pujol, un dels hospitals de referència del país, tenim una intensa relació des de fa anys. El que hem fet ara, ha estat fer un pas més en aquesta col·laboració. En un context de pandèmia com el que ens trobem, però havent passat el que ha passat el sector sanitari en el darrer any i mig, ens ha fet molt contents poder apropar el cinema als pacients i a tot el personal sanitari. I això ho hem fet a través del canal Ruti TV, entrant a totes les habitacions del centre, però també projectant en pantalla gran a la sala d’actes. La idea es repetir de cara a la propera edició, tot i que esperem fer-ho sense pandèmia, esperant que la cultura en general i el cinema en particular ajudin a curar, però sense haver de conviure amb la COVID-19.

Quina ha estat la programació que s’ha visualitzat als hospitals? Quina diferència hi ha amb la programació estàndard del festival?

S’han ofert 2 tipus de continguts: a la planta pediàtrica, els infants van poder veure al voltant de quatre hores de curtmetratges infantils en bucle. A la resta de plantes, es van lliurar totes les pel·lícules que estaven en competició oficial al festival, és a dir, més de 40 hores. A la sala d’actes, es van projectar un total de 12 sessions del total de 25 que han conformat el programa de FILMETS. Tot i això, la programació no ha estat ben bé la mateixa. 

L’hospital va crear un comitè format per metges i metgesses, infermers/es, psicòlegs/es i psiquiatres que van tenir l’última paraula sobre les pel·lícules que es projectaries. Es tractava d’evitar temàtiques o situacions que no ajudessin a un desenvolupament favorable dels pacients (suïcidi, errors mèdics, etc.) El nostre jurat de selecció va tenir l’encàrrec d’apuntar les pel·lícules que podrien ser delicades per a ser vistes en un hospital. D‘un total de 237 curts en competició, el jurat de selecció en va marcar unes 20, una llista que es va reduir 12 per part de comitè de l’hospital.

 Quina importància tenen els festivals de cinema per els curtmetratges?

Els festivals som una de les poques finestres de difusió dels curtmetratges, almenys al nostre país, a diferència d’altres països on s’exhibeixen i es programen habitualment curtmetratges a les televisions, cinemes o plataformes. A més a més, els festivals tenim un públic fidel on veure curtmetratges d’alt nivell, en el cas de FILMETS no només de Badalona, sinó també de l’àrea metropolitana o de fora de la província, a banda dels autors d’arreu del món que van voler assistir per presentar les seves pel·lícules de forma presencial. 

En el cas concret de FILMETS, tenim una programació molt diversa i de tots els gèneres (ficció, animació, efectes visuals, documental…), i l’equip de programació treballa cada any seleccionant les pel·lícules que, a banda de la seva qualitat artística i tècnica, encaixen en general amb el públic del festival. És important destacar la oportunitat que tenen les distribuïdores de curtmetratges a l’hora de mostrar les seves darrers pel·lícules i de que es puguin projectar a la pantalla. En aquest cas, els festivals de cinema som un mercat en potència de la indústria del curtmetratge, una indústria gairebé inexistent al nostre país.

Quines han estat les temàtiques per les quals heu apostat aquest any, a La mirada crítica? 

La mirada crítica ha posat l’accent en la sensibilització envers diverses problemàtiques tant locals com globals. Els curts d’aquesta sessió tenien una dimensió més ètica que política, contrastaven paradigmes culturals, tensions transformadores e il·lustraven preses de consciència humanitària, mediambiental, etc.

La sessió contemplava dins del programa internacional un significatiu ventall de temes, com ara racisme, violència xenòfoba, immigració clandestina, ecologisme emergent en les noves generacions, reflexions simbòliques o metafòriques sobre els recursos energètics o la degradació dels mars, així com  punyents estampes de la precària vida quotidiana en escenaris de conflicte bèl·lic. Hi han participat produccions o coproduccions catalanes, espanyoles, franceses, britàniques, italianes, argentines, veneçolanes… que miren més enllà dels seus àmbits respectius i n’exploren d’altres països veïns o llunyans: Escòcia, Colòmbia, Madagascar, la franja de Gaza, els fenòmens migratoris, els reptes globals…

La sessió de La mirada crítica va ser formada per 12 curtmetratges (9 ficcions, 2 animacions i 1 documental), però en el fons i en les formes la majoria transcendien les classificacions rígides per tal d’esdevenir apel·lacions urgents a la consciència d’un públic assistent a qui es va convidar a superar la condició de mer espectador. 

Per una banda, produccions de filmografies poc conegudes de diversos països i de temàtiques molt diverses, principalment amb una visió diferent del que és més habitual al cinema, combinades amb produccions molt originals amb un missatge molt directe d’aspectes  relacionats amb la crisis social, la llibertat, la igualtat, la recerca de noves oportunitats, l’amistat, etc.. També el gènere de l’animació i el documental han tingut un paper important en la selecció dels curtmetratges, principalment de ficció.

Quina ha estat la valoració de La mirada crítica, la sessió de curtmetratges dins d’Acció>Cinema?

Tot i que els valors d’Acció>Cinema ja es podien trobar en les diferents sessions temàtiques del festival, la sessió La Mirada Crítica va ser la posada en escena d’una nova sessió internacional, amb molt bona acollida tant per als espectadors joves com els adults, i amb la presència de Gonzalo Caride, director de Deux Options i de Joan Paüls director de Watami: May land. Estem molt satisfets i amb el desig que sigui una de les sessions internacionals tradicionals dins de FILMETS. També destacar que ha estat una sessió molt positiva, per diversos motius: diversitat dels temes dels curts programats, molt adients amb el títol de la sessió, amb una bona reacció i valoració dels continguts per part del públic assistent.