El Festival Dart, dins de les activitats d’Acció>Cinema, va escollir diversos exemples per explorar el potencial transformador de l’art. En aquest marc es van programar dues sessions: a la primera es va projectar la pel·lícula White Cube de Renzo Martens, i a la segona es va plantejar una jornada al MACBA on Martens i el col·lectiu congolès Cercle d’Art des Travailleurs de Plantation Congolaise (CATPC) van presentar la seva col·laboració. Aquesta inclou diversos curtmetratges, presentats al Pavelló dels Països Baixos en la 60a Biennal de Venècia 2024, i va iniciar una conversa essencial sobre les dinàmiques globals de desigualtat i reparació.

UN PROJECTE RADICAL: “THE INTERNACTIONAL CELEBRATION OF BLASPHEMY AND THE SACRED”

Sota el títol The International Celebration of Blasphemy and the Sacred, el projecte presentat a Venècia aborda les complexes interseccions entre economia, ecologia, ètica, cultura i espiritualitat. Centrat en les accions del CATPC per recuperar i regenerar terres devastades per plantacions de monocultiu, aquesta col·laboració desafia les estructures colonials i planteja alternatives sostenibles. A més, la Biennal de Venècia 2024 va oferir una plataforma sense precedents per amplificar el seu missatge i el seu model econòmic basat en la justícia social i ambiental.

Com va assenyalar Enrichetta Cardinale, directora del Festival DART: “Martens qüestiona la relació entre l’art contemporani i el capitalisme, proposant alternatives on l’art pugui generar valor econòmic per a les comunitats desfavorides. En fer-ho, vincula l’activisme amb la pràctica artística, utilitzant l’art com una eina per evidenciar injustícies socials i generar debats“.

La pel·lícula White Cube, de Renzo Martens, es va poder veure dins la programació del festival, i es va complementar amb una jornada al MACBA el passat 4 de desembre. Aquesta incloïa la projecció de tres curtmetratges del CATPC —estrenes a Espanya— i una conversa moderada per Elvira Dyangani Ose, directora del museu. A més de Renzo Martens i Hicham Khalidi, comissari del Pavelló dels Països Baixos, van participar Mbuku Kimpala, Ced’art Tamasala i Matthieu Kasiama, representants del CATPC, que van oferir una visió profunda del projecte i les seves implicacions.

Les projeccions van incloure The Judgment of the White Cube (CATPC, 2024), un curtmetratge que examina com els “white cubes” —museus i galeries d’estètica neutra— representen ideologies de domini i opressió. El CATPC contraresta aquesta narrativa construint el seu propi White Cube a Lusanga, transformant un símbol d’explotació en una eina d’emancipació; CATPC (2024), una meditació sobre el potencial de l’art per “replantar” idees i sanar territoris marcats per l’expropiació i el monocultiu, reconvertint-los en espais de comunitat i regeneració; i The Return of Balot (CATPC, 2024), que narra el retorn simbòlic de l’escultura de Maximilien Balot, un oficial colonial belga, al White Cube de Lusanga. Gràcies a un préstec a llarg termini del Virginia Museum of Fine Arts, l’obra torna al seu lloc d’origen, transformant la seva història en un acte de reparació cultural.

ART COM A REPARACIÓ I LIDERATGE

Les obres del CATPC, que utilitzen materials com el cacau per qüestionar les narratives d’explotació, han captat l’atenció del món de l’art contemporani. Pocs dies després de la jornada al MACBA, el col·lectiu va ser inclòs en el prestigiós Top 100 de la revista Artreview, el rànquing anual de les persones més influents en l’art, consolidant la seva posició com a líders en la redefinició del paper de l’art al Sud Global. Aquest reconeixement no només subratlla la rellevància de la seva pràctica artística, sinó també la seva capacitat per liderar converses sobre restitució i reparació.

Des de la seva fundació el 2014, el CATPC ha liderat esforços per revertir els danys causats per empreses com Unilever, que el 1911 es va apropiar de grans extensions a Lusanga. Gràcies a la venda d’art i estratègies innovadores, han aconseguit recuperar 200 hectàrees, ara destinades a un bosc alimentari gestionat per la comunitat, un model de desenvolupament que retorna el control a les persones històricament explotades.

Un dels punts més impactants del debat va ser la necessitat que les comunitats del Sud Global puguin escriure la seva pròpia història. Aquest enfocament no es limita a la creació estètica, sinó que inclou estratègies econòmiques innovadores com l’ús de NFTs per finançar la restitució de terres.

El cas del Balot NFT, inspirat en una escultura de 1931 que representa la resistència contra les atrocitats colonials i protagonista d’un dels curtmetratges projectats al MACBA, il·lustra com l’art digital pot ser un mitjà per recuperar el que va ser robat. Les vendes d’aquests NFTs han permès al CATPC comprar hectàrees de terra prèviament explotades per plantacions internacionals, creant un model econòmic circular que beneficia directament les comunitats locals.

El Festival Dart i aquesta jornada al MACBA són recordatoris que l’art pot ser un motor per canviar paradigmes. White Cube i els projectes del CATPC exemplifiquen com l’art pot transcendir els límits institucionals per esdevenir una eina de reparació històrica i d’apoderament comunitari. En paraules dels artistes del CATPC: “L’art és per a nosaltres la manera de crear un nou món”.