El Moritz Feed Dog ha celebrat aquest any la seva sisena edició, reunint un total de 6.000 persones a les seves sales, al llarg de 4 dies de festival, amb èxits com Martin Margiela in his own words o Helmut Newton: The bad & the beautiful. A més a més, també ha participat amb dues projeccions a la seva programació, integrades a la iniciativa Acció>Cinema. Hem volgut parlar amb la principal coordinadora i programadora del festival, Charo Mora, perquè ens expliqués els detalls de la passada edició del Moritz Feed Dog i el resultat de les activitats previstes. 

Explica’ns l’origen del lema del Moritz Feed Dog: “La moda és cultura”.

Sempre ha estat una part molt important del que declara del festival. Sempre és un lema que repeteixo constantment a les presentacions, projeccions i entrevistes. Això va sorgir ja des de l’origen, quan l’In-Edit ens va cridar per fer el festival i els vaig comentar que fer un festival documental sobre moda era una idea brutal, però el punt de vista havia de ser fonamental. Les seccions del festival ens serveixen per explicar totes les cares que té la moda, i una d’aquestes és la cara crítica, l’activisme. Avui en dia és impossible viure en aquest món si no ets activista d’alguna cosa. I nosaltres volíem veure la moda des de molts punts de vista diferents (antropològic, industrial, sociològic, històric…) i sempre pensant que la moda és una fenòmen cultural. 

A més a més, la moda no és només una qüestió de gust. Tu has de tenir la formació suficient per entendre quin és el missatge o la peça artística, o la manera de treballar d’un/a artista. El gust personal és una cosa, i els criteris estètics son una altra ben diferent. És per això que considerem a la moda com un fenomen cultural, ja que és una projecció de l’ésser humà, i per tant, t’ajuda a entendre millor tot el que l’envolta. 

El Moritz Feed Dog participa a Acció>Cinema amb dues activitats títulades “Mirada Crítica” i Construcció d’identitat”. Què han resumit aquestes activitats?

Realment, la “Mirada Crítica” és una secció del festival i una de les projeccions ha estat activada dins d’Acció>Cinema. En aquesta secció vam escollir el film Discount Workers per a ser projectat. La taula rodona que va acompanyar la projecció va ser molt interessant, amb idees molt radicals i exemples molt clars. Després també vam comptar, a la següent activitat, “Construcció d’identitat”, amb la presència del director Emilio Domingos a la seva projecció Favela e Moda. El documental està basat en una agència de models que es crea en una favela de Río, amb un lema molt clar: lema i resistència. Aleshores, en aquest documental es mostra, no només el canvi de transformar algú en un model, sinó també un canvi d’autoestima, d’empoderament físic i lingüístic. Els i les protagonistes del documental, alguns van acabar treballant i dedicant-se al món de la moda, però a tots i a totes els hi va canviar la vida. 

El festival s’uneix aquest any amb Brasil, segona plaça on se celebra el Feed Dog, un país molt creatiu i divers, però també amb moltes dificultats i manca d’oportunitats. Com ha arribat aquesta col·laboració? Quines eren les vostres expectatives?

Ha estat una col·laboració impressionant. I no ens podem oblidar que el Brasil d’avui en dia és el Brasil de Bolsonaro. El Feed Dog de Brasil és un festival que va néixer essent una rèplica, com el nostre, però a partir de la tercera edició ja van començar a comissariar les seves pel·lícules. Aquest any, hem portat tres de les seves projeccions, documentals boníssims, perquè la part social que té desenvolupada Brasil és impressionant. Però també hem de tenir en compte que parlem d’un país amb un gran índex de població black i que, tot i així, no es veu representada. 

Aquest any, volíem acostar al nostre festival una càpsula Brasil integrada també dins la nostra programació, perquè s’integren molt bé. Una de les programacions va ser Favela e moda, que va ser la projecció que va formar part d’Acció>Cinema. És un documental tan summament brillant que vaig voler portar el seu director, Emílio Domingos, aquí a Barcelona i vam aconseguir que vingués a fer un Q&A juntament amb la seva projecció. La trobada va ser meravellosa i es va obrir un torn de preguntes molt ric. El documental es complementa molt bé amb un altre que es diu Subjects of Desire, que també el vam passar al Moritz, que gira al voltant de la violència sistèmica i l’ideal de bellesa de les dones afro descendents. És curiós perquè existeix el mateix discurs en un context nord-americà i brasiler, i també barceloní. La violència sistèmica és de tan gran envergadura que és compartit quasi mundialment. 

A “Mirada Crítica” heu projectat Discount Workers, un documental que revela l’explotació laboral i les precàries condicions al llarg de la cadena de producció de la moda. 

Durant aquesta projecció, també hi va haver una taula rodona on el tema era “moda entre la ètica i l’estètica”. La idea d’organitzar aquesta taula va ser crear un estat de la qüestió, a dia d’avui i després de 10 anys de la tragèdia de Karachi. El documental està centrat a les conseqüències d’aquesta tragèdia ara fa 10 anys i havia de participar en la secció si o sí. El món de la moda no va tornar a ser el mateix. En el documental, pren com a protagonista la mare d’una de les víctimes de la tragèdia i intenta investigar tot el que està passant, en un país com és Pakistan, governat per homes. Aleshores apareix una doble problemàtica: cercar la veritat i alçar la seva veu en un món dissenyat per homes. Ella és una activista.  L’objectiu d’aquest documental és distribuir-lo arreu del món i personalment, m’agradaria que es distribuís a centres educatius, els que són les noves generacions. 

A la taula rodona, es va fer un estat de la qüestió del sector i vam convidar a diverses personalitats i especialistes amb molts recorreguts. La moderadora va ser Laura Sangrà, periodista cultural molt interessant, que no va poder participar al Moritz Feed Dog del 2020. La taula es va organitzar amb suport de l’Associació Moda Sostenible i vam aconseguir agrupar perfils amb molta experiència i territoris diferents: va venir Paola Cirelli, especialista en branding i creadora de marques sostenibles, a més a més que té un estudi, el Fashion Design Thinking, el qual repensa tota la cadena de disseny. L’altra persona va ser la Leonor García, responsable de l’àrea d’impacte de comerç Just de Oxfam Intermon, també  la Kavita Parmar, dissenyadora i activista creadora de IOU Project, i el recent projecte Xtant. Van sortir temes com que la moda avui en dia és formació i educació, o que no ens comprem peçes, sinó relats. També canvis que s’estan produint en grans marques cap a la moda sostenible. 

Creus que les accions que estan tenint algunes marques vers la sostenibilitat son estratègies de màrqueting o una façana, o realment creuen en el canvi? 

Això és una cosa que he après al llarg del temps, i també de la Kavita i és que el sistema no pot canviar amb un canvi de direcció radical, perquè la moda és com un transatlàntic i com passaria aquest bolcaria a l’hora de fer un canvi brusc. Però, en canvi, i citant a la Kavita, “aquests petits canvis, si son continues, a la llarga els notarem”, però ara estem perseguint una llarga llista de cadàvers encara. Cada col·lecció barata que comprem, pesa el preu que no cobra una altra persona. El sistema de la moda parteix de la idea capitalista, com qualsevol altra indústria que vol fer-se gran. El món probablement s’hauria de sostenir per petites empreses i al final, canviar de model, aquest és el tema. Si que s’està fent l’esforç de canviar el discurs, i grans marques ho estan fent, i segur que tenen el control de saber com ho fan, però venim d’un sistema molt corrupte i amb una acumulació de males pràctiques molt important. 

Creieu que l’audiovisual pot ser una eina transformadora?

Totalment. Especialment transformadora. El documental té un biaix de realitat que no té cap altre de tots els gèneres. Tots els documentals que acabem de veure, si fossin una ficció no tindrien tanta força, perquè són persones i vides reals les que s’expliquen aquí. La força de l’audiovisual és absolutament transformadora. És el nostre reportatge i apareix tot el que no s’explica als mitjans de comunicació. Necessitem el format documental més que mai.