El ritme de la novetat és tan trepidant que l’Estat Islàmic o la (mal anomenada) crisi dels refugiats sirians ja són anacronismes. El que ens queda a les ments és un resum simplista, una història de bons i dolents que s’ha anat esvaint. El cinema pot ajudar a restituir la complexitat d’històries que l’han perduda. Això és el que Alba Sotorra proposa amb El retorn. La vida després de l’ISIS, un documental sobre la vida de diverses dones europees que recorden el seu passat com a membres de l’Estat Islàmic.
Amb un Premi Gaudí i nominacions als Goya i als Emmy, és una pel·lícula referent en l’àmbit del cinema social per la cura amb què s’aproxima a una realitat mediatitzada però poc coneguda. És per aquest motiu que la pel·lícula va inaugurar l’última edició del DocsBarcelona i també al segon Congrés per la Pau, celebrat al CCCB. Alba Sotorra va començar a fer pel·lícules arran d’un viatge fent autoestop des de Reus fins al Pakistan. «Allò va marcar la meva forma de mirar i d’entendre que el documental era per mi un pretext per comunicar-me amb el món, per mirar-lo i per aprendre. Crec que des d’aleshores he sentit que a través del documental aprenc i visc», explica a Acció Cinema. D’aquest viatge en va sortir Miradas desveladas, un documental que la vincularia al territori de manera determinant i també li canviaria la mirada de gènere.
«En aquell viatge vaig fer el primer vincle amb el Kurdistan i després hi he tornat uns anys després amb Comandant Arian», un documental que mostra la vida de les dones kurdes que formen part de les Unitats de Protecció de les Dones, un dels exèrcits més actius en la lluita contra l’Estat Islàmic. Durant aquest temps, Alba Sotorra va construir un vincle d’amistat amb Arian, i, de fet, va ser ella qui va introduir la directora al camp de refugiats d’al-Roj, al nordest de Síria, per filmar El retorn.
Imatge del documental El retorn. La vida després de l’ISIS d’Alba Sotorra
