NOTÍCIES > 27.11.2025
Resistència femenina
a l’Afganistan:
educar com a acte polític
La Mostra Internacional de Films de Dones va presentar, el passat 21 d’octubre a La Bonne, una sessió especial del programa Conegudes i reconegudes, amb la presentació de la sèrie Dones en lluita, de Txell Feixas, que retrata moviments de resistència femenins arreu del món. L’activista afganesa Zuhal Sherzad, protagonista d’un dels capítols, va exposar una realitat que sovint queda deformada des de la mirada del Nord Global.
per Àlex Gil
La Mostra Internacional de Films de Dones va acollir aquesta sessió del programa Conegudes i reconegudes, creat el 2013 per recuperar i visibilitzar la filmografia de directores catalanes. Dotze anys després, la presència de creadores en festivals i sales ha crescut, gràcies també a col·lectius com Dones Visuals, però la Mostra defensa seguir mantenint espais propis per contextualitzar i compartir aquestes obres.
La sessió va tenir un doble caràcter excepcional. D’una banda, era l’única activitat del programa celebrada a Barcelona en un any que posa l’accent en la descentralització. De l’altra, presentava un format poc habitual a la Mostra: una sèrie documental. Es tracta de Dones en lluita, sis capítols en què la periodista Txell Feixas retrata les resistències femenines que ha conegut al llarg de més d’una dècada com a corresponsal al Pròxim Orient.
Com a reportera, Feixas ha cobert la guerra contra l’Estat Islàmic, la caiguda del califat de Rojava, les marxes de retorn a Gaza o crisis humanitàries com la de Ceuta. D’aquest recorregut, marcat pel contacte amb dones que sostenen lluites invisibilitzades, en van néixer els llibres: Dones valentes (Ara Llibres, 2020) i Aliades (Ara Llibres, 2025), i ara, aquesta sèrie coproduïda amb 3Cat, que es presenta en diversos formats: televisió, pòdcasts i material a xarxes socials, amb contingut complementari que explica contextos i problemes que han impulsat la lluita de les protagonistes.
El projecte Dones en lluita
La sèrie, coproduïda per 3Cat i Mediapro amb el suport de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, consta de sis capítols que segueixen la trajectòria de dones que han passat de ser afectades a activistes, transformant la seva experiència personal en acció col·lectiva. Entre elles hi ha Zuhal Sherzad, activista afganesa que dirigeix una xarxa d’escoles clandestines; Sophie Ndongo, defensora dels drets de treballadores domèstiques migrades al Líban; Ana Rutilia Ical Choc, que s’oposa a macroprojectes multinacionals a Guatemala; Sister Fa, rapera que lluita contra la mutilació genital femenina al Senegal; Teodora Vásquez, defensora de dones acusades d’avortaments a El Salvador; i Samanta Randos, que reivindica el dret a l’habitatge a Barcelona enfront de fons voltor.
L’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, coproductora del projecte, va aprofitar l’acte per reivindicar el seu compromís amb una cooperació feminista. Andrea Costafreda, directora general de Cooperació al Desenvolupament, va indicar que tot i que en alguns països el terme feminisme ha estat estigmatitzat fins al punt que moltes organitzacions eviten utilitzar-lo, la cooperació catalana defensa que les lluites de les dones han de continuar ocupant un espai central. L’Agència va destacar també el valor de la Mostra, que des de fa més de trenta anys treballa per situar les dones creadores a l’espai públic.
La presentació va comptar també amb la participació de Zuhal Sherzad, activista afganesa i protagonista d’un dels episodis. Estudiant de ciències polítiques i especialitzada en prevenció de la violència de gènere, Zuhal ha liderat programes d’educació per a nenes, salut mental i llibertat d’expressió en un context on aquestes activitats comporten un risc extrem.
En la seva intervenció, Feixas va remarcar que Dones en lluita és fruit d’un equip integrat majoritàriament per dones, des de la direcció de fotografia fins a la muntatge, i que aquesta mirada col·lectiva ha estat clau per dotar la sèrie de sensibilitat i profunditat. Va explicar que molts dels testimonis, com el de la Zuhal, provenen de trobades en condicions difícils i que sovint la realitat imposa reptes inesperats. En el cas de l’episodi afganès, l’equip va quedar bloquejat per la prohibició d’entrada dels talibans. Va ser la mateixa Zuhal qui va assumir el risc de filmar des de dins, convertint-se així en la corresponsal del seu propi relat. Això va permetre mostrar un Kabul real, sense alteracions, i un dia a dia de resistència soterrada que inclou escoles clandestines, biblioteques gestionades per dones i sistemes de transmissió del coneixement en risc constant. Sherzad va subratllar que la seva lluita és subterrània i col·lectiva, on cada dona forma una altra perquè continuï la resistència, i que la solidaritat interna entre mestres, famílies i voluntàries és la clau perquè els centres educatius funcionin malgrat les persecucions i restriccions.
La lluita de Zuhal Sherzad
La Zuhal Sherzad va agrair la confiança de la Txell i el suport de l’Agència i de les organitzacions que han facilitat la seva protecció. Va explicar que el documental es va rodar en un dels moments més difícils de la seva vida, amb escoles clandestines tancades, persecucions i control militar constant. “L’única raó per la qual vaig acceptar participar-hi va ser la necessitat urgent de connectar Afganistan amb el món”, va dir. Va subratllar que la seva és una lluita compartida per moltes dones del seu país, i va reconèixer la tasca de totes les persones que han contribuït a mantenir viva la xarxa d’educació clandestina, destacant el paper de la Nadia Ghulam, com a mentora i impulsora d’aquesta xarxa.
Va recordar que abans de la tornada dels talibans al poder “les escoles de nenes no eren clandestines: eren grans, obertes, registrades”. Ara, en canvi, funcionen fragmentades en grups petits i mòbils. “Allà on hi ha més control, cada dia entren a cases i oficines. A altres províncies hi ha una mica més de marge. Ens movem constantment.” La transmissió del coneixement s’ha convertit en un acte polític i de supervivència. “La informació no s’escriu enlloc; passa de boca a boca”, explica.
La biblioteca gestionada per dones és un altre espai de tensió. “Només ens permeten tenir llibres religiosos”, diu Sherzad. “Si detecten una autora dona o un text sobre drets o pau, el prohibeixen.” Així i tot, les activistes han teixit estratègies subtils per continuar fent circular llibres que alimenten pensament crític, una tasca que contrasta amb la mirada simplificada amb què sovint el Nord Global interpreta el paper de les dones afganeses.
El control econòmic afegeix una altra capa de dificultat. “Quan una dona intenta accedir als seus estalvis, pot ser interrogada. Moltes hem vist els comptes bloquejats.” Malgrat això, Sherzad subratlla que són les pròpies mestres, famílies i voluntàries les que sostenen les escoles: “La solidaritat interna és el que ho fa possible.”
Resistència soterrada i responsabilitat global
Feixas va remarcar que totes les imatges del documental van ser revisades per les activistes i que cap dona hi apareix sense autorització. Algunes, per seguretat, van optar per ocultar el rostre; d’altres, com Zuhal Sherzad, van decidir mostrar-se. “Em molesta que es digui que el que passa a l’Afganistan és religió”, afirmava. “No ho és. Són decisions polítiques dels talibans.” La seva decisió converteix el film en un acte de resistència visual que qüestiona els relats reduccionistes construïts des d’Europa.
Sobre el moviment feminista afganès, Sherzad reconeix que ha hagut de transformar-se. “Abans fèiem protestes al carrer. Ara ja no és possible. Per això la nostra lluita és subterrània: educació, formació, transmissió de coneixement. Cada dona prepara una altra dona perquè continuï.” Aquestes formes de resistència, invisibles per a molts observadors occidentals, obliguen a ampliar la definició de feminisme global i a reconèixer que la lluita per drets fonamentals no sempre adopta formes públiques o massives.
Feixas advertia que “el pitjor que pot passar és acostumar-nos al que està passant”, una reflexió que interpel·la no només governs i institucions, sinó també una ciutadania europea que sovint es desconnecta de les conseqüències que les seves polítiques tenen en territoris com l’Afganistan. Les experiències que recull la sèrie i les paraules de Sherzad recorden que una nena aprenent a llegir en un soterrani o una mestra amagant un llibre prohibit no són només gestos de resistència local: són peces d’un feminisme global que desafia fronteres i reclama que el món no normalitzi l’opressió.
La sèrie dona visibilitat a històries silenciades i evidencia com la resistència femenina i la lluita col·lectiva poden generar canvis reals, malgrat contextos difícils i repressius.
Dins del programa Conegudes i reconegudes, s’han organitzat altres projeccions d’aquest documental en diversos municipis que s’allargaran fins al mes de desembre.
