Un dels objectius d’Acció>Cinema és aconseguir que els agents de la cooperació i els de l’audiovisual es trobin per tal de sumar esforços. Amb aquesta premissa, es va organitzar la jornada La cooperació a la pantalla. Imaginari de justícia global al cinema dins el marc del DocsBarcelona, el passat 23 de maig de 2022.

El sector de la cooperació detecta sovint que els audiovisuals que tracten temes de cooperació i drets humans molt sovint estan fetes des del punt de vista occidental i no incorporen la visió d’aquelles persones i realitats que volen retratar. Així mateix, es detecta un gran desconeixement de la forma de treballar de les ONG, les quals no només fan tasques sobre el terreny sinó que també dediquen molts esforços a fer acció política per transformar els condicionants de fons. És per això que cal entrar en diàleg amb aquestes entitats i comunitats per incloure-les en la concepció del projecte des del seu inici i promoure l’eficàcia cultural. 

Elena Subirà, responsable de relacions institucionals del DocsBarcelona, va ser l’encarregada de donar la benvinguda al festival i de donar pas a Marta Grau, responsable de comunicació de l’Agència Catalana de Cooperació pel Desenvolupament, que va explicar la seva aposta per l’audiovisual. “Un dels objectius de l’agència és contribuir a una ciutadania crítica. Per a nosaltres és molt important arribar al públic més gran possible i aquí és on necessitem a l’audiovisual com a eina. Aquesta aliança és molt estratègica”, va defensar abans d’afegir el motiu principal de la jornada: “volem establir punts de trobada amb mirada crítica entre l’audiovisual i la cooperació”.

Amb aquest objectiu, Montse Santolino, responsable de comunicació a Lafede.cat, va ser la encarregada de moderar la taula ‘El paper de les ONG’. “Hi han imatges que s’han convertit en una presó narrativa del tipus de feina que fem. Treballem per identificar, evitar i transformar la violència cultural. Volem trencar l’imaginari col·lectiu de la cooperació al desenvolupament, i caminar cap a la Justícia Global. I per a superar certs relats, necessitem còmplices, el món de l’audiovisual hauria de ser un d’ells”, va defensar Santolino. 

“Cadascuna de les nostres eleccions discursives (vocabulari, imatges, enfocaments, personatges, formats…) explica la concepció que l’emissor té de la realitat de què parla, la seva relació amb aquesta realitat, i la reacció que busca en els públics”. Aquesta reflexió des de La Fede.cat servia per contextualitzar la taula i donava pas a la presentació del documental MISBAH i del projecte Enfoquem en pùrpura.

Agus Morales, periodista i director de la revista 5W, va presentar el documental Misbah. Misbah Yousaf Begum té 22 anys, va néixer a Barcelona i porta tota la vida visquent al Raval. Els seus pares són immigrants d’origen pakistaní. Ella, estudiant de Ciències Polítiques a la Universitat Pompeu Fabra, només ha estat a Pakistán una vegada, amb un any. Ara torna per conèixer les seves arrels en un viatge íntim on fa còmplice a l’espectador a través dels vídeos que grava amb el seu telèfon mòbil. “La relació dels periodistes amb les ONG és molt complexe. Val la pena fer entre tots una reflexió. Els periodistes som un actor més que treballa per a la Justícia Global. És important poder superar desconfiances i trobar la manera de col·laborar periodistes i ONG per explicar històries”. En aquest cas, el punt de vista de la protagonista, en primera persona, és molt interessant per donar a conèixer la història.   

Duviela Agredo, actriu i activista, va presentar Enfoquem en púrpura. “Les dones trans que apareixen a l’audiovisual no reflexen la realitat. A partir d’aquí és on neix el nostre projecte. Hem analitzat discriminacions i estereotips a pel·lícules, sèries i anuncis cap a les dones racialitzades i trans: hipersexualització, invisibilització, estigmes…”.  Enfoquem en púrpura és un projecte transfeminista i antiracista que posa el focus en l’audiovisual. A través d’una mirada crítica promou la igualtat de gènere repensant i deconstruint els estereotips de gènere que hem vist i es reprodueixen als productes audiovisuals. Engegat per Metges del Món i l’Assemblea de Cooperació per la Pau (ACPP), planteja un eix formatiu amb formacions genèriques i webinars, i un concurs de curtmetratges, entre d’altres activitats, després de l’anàlisi de sèries com La casa de papel, El desorden que dejas o La que se avecina, entre moltes d’altres.

La jornada es va tancar amb un Case Study on s’analitzava la perspectiva del discurs utilitzat a la pel·lícula El retorn, la vida després de l’ISIS, d’Alba Sotorra. A partir de fragments seleccionats del film, Sònia Herrera, de Dones Visuals, va conversar amb Júlia Parés, co-guionista i assistent de direcció de la pel·lícula, plantejant alguns dubtes que poden generar les imatges que veiem en pantalla.

A El retorn: la vida després de l’ISIS coneixem el testimoni de la Shamima, la Hoda, la Hafida, la Nawal i la Kimberly, dones atrapades pel seu passat com a membres d’Estat Islàmic. Un testimoni que ens fa entendre la crueltat, l’abús i la misogínia que han viscut. Una història que presenta moltes dificultats a l’hora d’enfrontar-se i observar sense prejudicis. La sensibilitat de Sotorra i el seu equip van fer-ho possible. 

Es va generar una conversa molt interessant sobre les eleccions de personatges, clau per a determinar el punt de vista de la pel·lícula; el risc de l’elecció de determinades escenes i el discurs que defensen; i les conseqüències que es poden generar en la societat amb un documental com aquest que mostra una situació tant complexa i delicada.

Crèdit fotos: Cesc Maymó