Aprofitant que el Carlos R. Ríos, director del festival, ens donava les claus de la nova edició a Catalunya Film Festivals, tant a nivell de programació com d’expectatives de públic, vam fer-li algunes preguntes relacionades amb les activitats que presenten dins Acció>Cinema. Amb la col·laboració del Reetena, s’han plantejat dos tallers de creació on l’objectiu és el rodatge d’un curt des de zero i tres projeccions amb debats posteriors. 

Des d’el DA heu apostat sempre pel talent jove i en fer arribar la vostra proposta als espectadors més joves.

Nosaltres fa temps vam pensar una secció per a joves, amb temàtiques, cineastes bastant joves, amb presentacions, tallers… Però no va funcionar. La gent no vol una sala jove. Vaig a explicar-ho bé, si tu dius això els joves no hi van i els adults tampoc. Perquè uns es pensen que no són pel·lícules per ells i els altres no volen veure’s representats a una secció que l’hem adjudicat aquest nom. Però també veiem que sí que volen participar en estudis de caso, volen emmirallar-se amb els directors que han tingut èxit, veure pel·lícules amb temàtiques més properes.

I l’heu convertit en una de les activitats d’Acció>Cinema.

Hem encarregat a d’altres entitats com Reteena i hem donat la volta a la secció per encabir-la dins Acció>Cinema, i d’aquesta manera tractar, debatir i subratllar temes socials. Les pel·lícules no estan adjudicades per a joves, estan dins la programació i la secció que estiguin, però sí que farem aquestes sessions amb debat en profunditat. Així tenim un sobre la transexualitat, un altre sobre com representem als joves i com es veuen ells, i després aquest tema de la gentifricació molt estranya. Els joves estan forçats a viure fora del centre però tornen a reunirse al centre per gaudir del seu temps lliure, un bon exemple és Fail Better, d’Eva Garrido, on analitza tota la dinàmica al voltant de la plaça del MACBA.

I també hi hauran tallers pràctics.

Sí, els hem dinamitzat també amb Reteena i els tallers són una proposta seva. Es farà un curtmetratge des de zero. Des del guió, però amb temes que puguin ser interessants a debatre. Anem a aprendre com fer una pel·lícula, però no la típica de com t’enamores o desenamores, si no que anem a buscar en les temàtiques socials, en col·laboració amb entitats que treballen la integració, la immigració… I també es farà un taller de creació d’un curtmetratge a partir de l’estructura d’un haiku. Al principi van costar de pensar, però crec que és un punt que crec que pot funcionar bé.

Creus en l’audiovisual com a una eina transformadora?
Sí, sempre, fins i tot amb pel·lícules més comercials, en el sentit, de que quan es parla del cinema independent, o d’autor, o de més risc, s’entén que tracten uns temes determinats ja de per si transformadors. La majòria dels festivals de Catalunya Film Festivals quan estrenem aquest programa Acció>Cinema no hem de canviar res, perquè tenim a les nostres programacions un munt de pel·lícules transformadores, que eduquen i són amb les que al final aprens, descobreixes. Personalment per mi, el cinema, i també el teatre, són d’aquelles experiències que et transformen i et formen.